https://ocio.leadzutw.com/?m=1GJYSITE93714X1&a=

Autor Tema: Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia  (Leído 985028 veces)

Mario_ y 2 Visitantes están viendo este tema.

Desconectado toni lambada

  • Forero consagrado de foroche
  • ***
  • Mensajes: 3548
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #30 : diciembre 10, 2014, 12:56:37 pm »
Yo lo del patrocinador no lo entiendo la verdad, no podria Peter poner a una de sus empresas asi engordar los ingresos y por lo tanto aumentar el FPF? Y ya el año que viene con el mega equipo que todos esperan ya que pongan a Turkey Airlines o a quien le den la gana pegar el sablazo de un buen contrato de larga duración.


Desconectado espinky

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 628
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #31 : diciembre 10, 2014, 13:05:34 pm »
¿te digo el patrocinador mas grande que ha tenido el Valencia en su Historia?...Peter Lim  OO-

Si eso nadie lo puede discutir, sin ese patrocionio que dices tu no sé dónde estaríamos ahora, pero yo entiendo que Lim es un inversor que pone un dinero para relanzar un negocio pero que espera que ese negocio le produzca beneficios y que no tenga que poner más dinero. Y la mejor forma de conseguir esto es aumentando ingresos y para aumentar ingresos en fútbol una buena manera es la de conseguir patrocinios.

Igual existe una buena razón para renunciar a un patrocinador aunque sea modesto, pero yo no lo acabo de ver.


Desconectado Anglima

  • Pipiolo de foroche
  • *
  • Mensajes: 168
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #32 : diciembre 10, 2014, 13:31:00 pm »

Lo del patrocinador viene posiblemente porque ningún patrocinador te va a querer firmar por menos de 3 años, especialmente si el importe que pides es importante, y Lim quiere esperar al año que viene, con Champions, y poder pedir más de lo que pide actualmente, sin tener que preocuparse de firmar ahora alguien por 1 o 2 años por menos de lo que se quiere obtener.

Más práctico, si por buscar alguien por 1 año me llevo 4 millones,pero luego tengo problemas para firmar con otro diferente por esos 4 millones, no firmo a nadie ahora y el año que viene firmo a alguien varios años por 6 u 8.

Y más cuando para este año ya no va a hacer falta para el presupuesto.

Desconectado espinky

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 628
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #33 : diciembre 10, 2014, 16:54:50 pm »
Lo del patrocinador viene posiblemente porque ningún patrocinador te va a querer firmar por menos de 3 años, especialmente si el importe que pides es importante, y Lim quiere esperar al año que viene, con Champions, y poder pedir más de lo que pide actualmente, sin tener que preocuparse de firmar ahora alguien por 1 o 2 años por menos de lo que se quiere obtener.

Más práctico, si por buscar alguien por 1 año me llevo 4 millones,pero luego tengo problemas para firmar con otro diferente por esos 4 millones, no firmo a nadie ahora y el año que viene firmo a alguien varios años por 6 u 8.

Y más cuando para este año ya no va a hacer falta para el presupuesto.

Sí, es una explicación que tiene lógica. Pero si se pudiese encontrar un patrocinador puente que pagase un par de millones para luego quedarse como secundario del fuerte, a lo mejor ese aumento de ingresos es lo que te permite aumentar el tope salarial y que viniese el Enzo de turno.

Desconectado espinky

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 628
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #34 : diciembre 10, 2014, 17:00:14 pm »
Esto quizá no vaya aquí pues sería como el prólogo a la gestión de Meriton, me parece interesante porque creo que refleja la realidad del proceso de venta.

http://www.diariodemestalla.com/s/opinion/a/1471-insignia-a-aurelio-per-a-tancar-un-vodevil-2014-12-08

Fa un any ja. Dotze mesos des de l'aparició per sorpesa d'Amadeo Salvo en la prèvia d'un partit davant el Reial Madrid per a anunciar l'arribada d'un desconegut inversor que pretenia fer-se amb el VCF, en venda des de feia molt, encara que només es diguera públicament setmanes abans de la seua compareixença, i de la pitjor forma possible, en plena junta d'accionistes. I ja va vindre tot amb una mentida inicial que avisaria de lo tolerants que anàvem a ser a partir d'eixe mateix moment a l'hora d'acceptar troles com si res.

En aquells dies el terror era l'estampa que tot ho decorava. El president de la Fundació exercia de negacioniste, "jo no venc", fins al punt d'acceptar el seu paper de comparsa en una transacció (signant fins i tot documents que ho configuraven com a tal) en la qual les parts deixaven que fóra Bankia qui dirigiria el procés al seu antull, i va ser així fins que es van adonar que el banc anava a posar als seus sense necessitat de buscar competència. Era la por a vendre qui regnava sobre ells, amb veus públiques de patrons amb pes dins de la Fundació que eixien a dir 'que es mengen el marró ells (el banc)', fins i tot justificant que fora l'entitat bancària l'única amb veu i vot en el procés.

Per abreujar, i per no repetir-se, direm que ja coneixem el desenvolupament de la història, amb les seues guerres de ruptura per a recuperar la iniciativa que s'havia cedit amb gust e ingenuïtat. Tenen sort Salvo i Aurelio que la competència haja resultat una estafa en quasi tots els casos (algun dia es parlarà de la serietat d'un procés que va acceptar estafadors amb tal de poder 'llençar-se el moc' i presumir de quantitat d'ofertants) perquè a dos seriosos que hagueren eixit no hagueren trobat tanta comprensió en els seus viratges argumentals.

Perquè ací cal tenir en compte diverses coses, la primera, encara que alguns pretenguen vendre el contrari, és que no havia més comprador que Wanda i Meriton, ambdós portats per Salvo. La resta, es divideixen entre farsants i un fons voltor dirigit pel banc en la reconfiguració del procés, allà per febrer, que més que pretendre fers-se amb el VCF estava més perquè Bankia no es menjara milionàries quites, usat com a contrapès per a obligar als asiàtics a sufragar fins a l'últim cèntim, enarborant amb ells la bandera d'un tercer que era l'únic que no oferia cap rebaixa en el deute. Curiós, no?

La segona és que molts van acceptar tanta ximpleria, mentides, mitges veritats i altres faules perquè la fi de tot això convergia amb el bé comú de tots, en el bé en definitiva per al VCF. Eixe aspecte no s'ha de perdre de vista; no és que agradaren, ni que no les veren, o vérem. Estaria bé que Salvo tinguera en compte això; Amadeo, som conscients que no es troben dos declaracions teues iguals, si t'hem acceptat tot açò és perquè l'alternativa era la mort, era un rus amb tantes demandes per estafa com mal gust, o un Tico amb bitllets del monopoli, o pitjor encara, la caspa amb els de Newcoval al darrere, i sobretot perquè tu vas presentar a gent solvent i de reconegut prestigi. Per no-res més. Com si fóra poc. Que sàpies que ens vam donar comte tots, no siga que ara, en temps de pau, vages a prendre'ns per bobos.

Ni tampoc és que se'ns haja passat per alt el desastre de temporada passada, els errors i moltes altres coses, com eixes 20 multinacionals que vas anunciar i mai es van veure per ací. Només que a diferència d'altres sabem contextualitzar la realitat, per a comprendre que una vegada obert un procés de venda tota la resta quedava, d'haver existit alguna cosa, en paper banyat. Sort, tens doncs que esclatara la venda, perquè sense ella el llegat que haguera quedat seria terriblement trist.

La resta és literatura infantil. Els que lladren, lladren perquè no van guanyar els seus, els que venien amb amics i promeses de càrrecs i prebendes per a tots, que és com han estat vivint tota la seua vida. Lladren per vergonya, perquè saben que han fet el que van fer altres amb Dalport, donar-li pàbul, publicitat i pista a gent immoral, a enganyadors que només tenien paper de fumar a la butxaca en lloc d'avals i documents reals. Lladren perquè se'ns oblide tot això, perquè no vegem el seu ridícul, mentre ens entretenen amb corts de veu de fa 8 mesos, com si fórem tontos. Per què eixa absurdessa de pretendre colar-nos la bondat d'un fons especulatiu que a més no es va tallar a l'hora d'anunciar que venia amb un afamat liquidador anglès per a fer-se càrrec del projecte 'esportiu'? Per què eixe orgull de no reconèixer que es van equivocar fent-li el joc als russos per pura amistat amb alguns dels seus representants en la terra? Al final l'únic 'honest' en eixe aspecte va ser Rus, qui no va tardar a anunciar que era tot mentida en un intent de salvar la seua imatge.

Lladren per a veure si els cau alguna cosa 'amb el nou', amb lo que omplir-se l'estomac, perquè veuen arribar l'hivern i saben que van quedar amb el cul a l'aire. Dissimulant acordant-se ara de Wanda, que primer els van menysprear, i després, es van oblidar d'ells. Sí, en l'altre costat van fer el mateix, la diferència és que ells van donar suport a un president amb cara, veu, càrrec i currículum que portava a un parell de tipus que ixen en la llista forbes en lloc de la de la interpol. Prompte veurem els pagaments a eixa gent, sinó és que els estem veient ja.

Tampoc anem a oblidar-nos que els 20 punts que va exigir la fundació a l'inversor són una faula, un afront per a qui els va inventar vist el resultat, tot fruit d'aquella por a vendre inicial, fruit d'alguna cosa molt d'ací, que quan et poses a fer alguna cosa ixen 30 volent manar en tot i manar més que tu. Però eren, són, 20 punts il·lusos e irreals, d'un proteccionisme que no existeix en el mercat des de l'alliberament que va capitanejar l'administració Reagan en 1990, i que cap inversor haguera acceptat. En això Meriton ha jugat molt bé les seues bases usant els pufos del VCF com argument per a anar rebaixant exigències i traure un millor tracte per als seus interessos. Això és tan cert com que en ocasions dóna la sensació que més que un propietari, o un inversor, alguns el que volen tenir és un ostatge.

Les contradiccions i les bandades en tot este procés han estat brutals, soles un neci no les veuria, ací tenim al pobre Aurelio, que es va passar mitja vida dient que ell no venia, que ell s'aniria a la seua casa, per a acabar fent-se fotos amb tots els singapurenses que es passen per València a signar contractes i arreplegant finalment un pin no es sap molt bé per què. Perquè no serà per haver portat la nau fins a dur-la a bon port en eixa tempesta cridada '#ventaVCF', veritat? No hi ha millor foto per a definir el que va ocórrer des del primer dia. Al final els terrors i les pors a vendre el club han acabat en insígnies d'or i brillants i en aclamacions.

I també ha acabat la venda, per fi, pel bé de tots, i va acabar en bones mans, si ho va fer en les millors possibles ho dirà el temps, i sobretot, els fets, perquè els wanderos (els quals ho vam ser des del primer minut) seguim amb que el xinès (éste si era xinès) ens agradava més. Igual és que som gent rara. E igual també un dia d'estos ens ho expliquen, lo de Wanda, dic. Seria el comodí de Salvo, 'persidecas' o venien de veritat? Siga com siga es va acabar el temps de la xerrameca i el chauchau i va arribar el de demostrar i fer. Perquè estem farts de paraules (i promeses incomplides) i famolencs de fets, de realitats palpables. Que es lo que toca ara, començar a demostrar i deixar de menejar la llengua.




Pero ojo al comentario que viene abajo, comentario "anónimo", que lo explica de manera menos sutil (lo siento por las mayúsculas).

VOY A CONTARLES UN CUENTO:
HABIA UNA VEZ UN EQUIPO DE FUTBOL QUE DEBIA MAS QUE TENIA.EL 70% DE SUS ACCIONES LAS TENIA EL GOBIERNO AUTONOMICO DE SU COMUNIDAD ,QUE LAS COMPRO CON UN PRESTAMO QUE TAMBIEN DEBIA. TODO SE LO DEBIAN AL MISMO BANCO, QUE MIENTRAS ELLOS LO CONTROLABAN, NO LES EXIGIA EL PAGO DE ESA MONSTRUOSA DEUDA.
PERO EL BANCO CAMBIO DE DUEÑOS Y DEJARON DE CONTROLARLO,CON LO CUAL EMPEZO A EXIGIRLES ESAS DEUDAS.LES DIJO QUE NO LES REFINANCIABA Y QUE DEBIAN PAGARLE. LA UNICA MANERA DE PAGARLE ERA VENDIENDO EL EQUIPO.
NO HABIA NADIE QUE QUISIERA COMPRAR ESE EQUIPO CON ESA DEUDA,CON LO CUAL EL BANCO SE IBA A QUEDAR CON TODO EL PATRIMONIO INMOBILIARIO DE ESE EQUIPO,QUE ERA MUCHO.
HASTA QUE UN DIA EL PRESIDENTE DE ESE EQUIPO SE ENCONTRO CON UN EMPRESARIO ASIATICO MUY RICO Y QUE LE GUSTABA MUCHO EL FUTBOL.
ESTE PRESIDENTE LE DIJO AL BANCO QUE YA TENIA UN COMPRADOR.Y PARA QUE NO FUESE SOLO UNO, LE DIJO A UN EMPRESARIO CHINO, QUE TAMBIEN LE GUSTABA EL FUTBOL,AUNQUE NO TANTO COMO CONSTRUIR CENTROS COMERCIALES,QUE DIJESE QUE EL TAMBIEN LO QUERIA.
EL BANCO, PARA QUE NO TENER QUE HACERLE UNA QUITA MUY GRANDE COMO ESTABA HACIENDO CON TODOS LOS PUFOS QUE LE DEJARON LOS ANTIGUOS DUEÑOS DEL BANCO, DIJO QUE EL TAMBIEN TENIA UN COMPRADOR.
EL GOBIERNO AUTONOMICO, TEMIENDO QUE SE VENDIESE MUY BARATO Y NO LE PAGASEN EL PRESTAMO QUE HIZO PARA COMPRAR LAS ACCIONES ,ENCARGO A ALGUNOS AMIGOS QUE TAMBIEN HICIESEN OFERTAS .UNO BUSCO A UNOS RUSOS DE MORAIRA Y OTRO A UNOS CONOCIDOS QUE VIAJABAN MUCHO A LOS PAISES ARABES.
UN ESTAFADOR QUE AUN ANDABA POR LA CIUDAD PRESENTO OTRA OFERTA ,A VER SI COLABA.
HASTA EL ANTERIOR PRESIDENTE SE INVENTO UNA OFERTA.
EN TOTAL SIETE, ENTONCES EL PROPIETARIO DE LAS ACCIONES EMPEZO A PONER CONDICIONES,MUCHAS CONDICIONES .
PERO COMO LAS MENTIRAS TIENEN LAS PATAS MUY CORTAS ,EL EMPRESARIO ASIATICO,AL QUE LE GUSTABA MUCHO EL FUTBOL ,SE DIO CUENTA QUE EL UNICO INTERESADO DE VERDAD Y DISPUESTO A PAGAR LAS ACCIONES ERA EL .
ENTONCES EMPEZO A QUITAR CONDICIONES ,Y COMO TODOS QUERIAN VENDER ,POR QUE SABIAN QUE ERA LA UNICA SOLUCCION Y QUE EN VERDAD SE DEBIA MAS QUE SE TENIA,SE LAS FUERON QUITANDO.
ASI Y TODO AUN SE COMPROMETIO A PAGAR 90 MILLONES DE EUROS POR UNAS ACCIONES QUE TODOS SABIAN QUE VALIAN : CERO.
LA UNICA VERDAD DE TODO ESTE CUENTO ES QUE AL EMPRESARIO ASIATICO LE GUSTA MUCHO EL FUTBOL,MUCHO!!


Desconectado kumazan

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 2082
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #35 : diciembre 10, 2014, 17:30:05 pm »
Cita de: toni lambada link=t
opic=64933.msg1722590#msg1722590 date=1418212597
Yo lo del patrocinador no lo entiendo la verdad, no podria Peter poner a una de sus empresas asi engordar los ingresos y por lo tanto aumentar el FPF? Y ya el año que viene con el mega equipo que todos esperan ya que pongan a Turkey Airlines o a quien le den la gana pegar el sablazo de un buen contrato de larga duración.

Esto lo digo desde el desconocimiento del patrimonio exacto de Lim, pero sabiendo como ha hecho fortuna, tengo mis dudas de que Lim sea propietario al 100% de ninguna empresa (por no ser no lo es ni de Meriton, si no me equivoco), así que no creo que eso sea posible. Además que lo de los autopatrocinios lo mira con lupa la UEFA.

Habrá que ver qué es lo que se hace con este tema, pero yo entiendo que con el nulo escaparate que es la camiseta del VCF (y de otros 16 equipos de primera) hoy por hoy, prefieran esperar, es lógico si realmente se espera crecer deportivamente a corto plazo. Bueno es lógico para todos menos para "periodistas" que dejaban caer que habría patrocinador el día 1 de la era Lim, y que jugaban al ahorcado con los nombre (lástima que el coco no les diese ni para saber contar las letras).

Desconectado caragol

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 2686
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #36 : diciembre 10, 2014, 19:12:54 pm »
Esto quizá no vaya aquí pues sería como el prólogo a la gestión de Meriton, me parece interesante porque creo que refleja la realidad del proceso de venta.

http://www.diariodemestalla.com/s/opinion/a/1471-insignia-a-aurelio-per-a-tancar-un-vodevil-2014-12-08

Fa un any ja. Dotze mesos des de l'aparició per sorpesa d'Amadeo Salvo en la prèvia d'un partit davant el Reial Madrid per a anunciar l'arribada d'un desconegut inversor que pretenia fer-se amb el VCF, en venda des de feia molt, encara que només es diguera públicament setmanes abans de la seua compareixença, i de la pitjor forma possible, en plena junta d'accionistes. I ja va vindre tot amb una mentida inicial que avisaria de lo tolerants que anàvem a ser a partir d'eixe mateix moment a l'hora d'acceptar troles com si res.

En aquells dies el terror era l'estampa que tot ho decorava. El president de la Fundació exercia de negacioniste, "jo no venc", fins al punt d'acceptar el seu paper de comparsa en una transacció (signant fins i tot documents que ho configuraven com a tal) en la qual les parts deixaven que fóra Bankia qui dirigiria el procés al seu antull, i va ser així fins que es van adonar que el banc anava a posar als seus sense necessitat de buscar competència. Era la por a vendre qui regnava sobre ells, amb veus públiques de patrons amb pes dins de la Fundació que eixien a dir 'que es mengen el marró ells (el banc)', fins i tot justificant que fora l'entitat bancària l'única amb veu i vot en el procés.

Per abreujar, i per no repetir-se, direm que ja coneixem el desenvolupament de la història, amb les seues guerres de ruptura per a recuperar la iniciativa que s'havia cedit amb gust e ingenuïtat. Tenen sort Salvo i Aurelio que la competència haja resultat una estafa en quasi tots els casos (algun dia es parlarà de la serietat d'un procés que va acceptar estafadors amb tal de poder 'llençar-se el moc' i presumir de quantitat d'ofertants) perquè a dos seriosos que hagueren eixit no hagueren trobat tanta comprensió en els seus viratges argumentals.

Perquè ací cal tenir en compte diverses coses, la primera, encara que alguns pretenguen vendre el contrari, és que no havia més comprador que Wanda i Meriton, ambdós portats per Salvo. La resta, es divideixen entre farsants i un fons voltor dirigit pel banc en la reconfiguració del procés, allà per febrer, que més que pretendre fers-se amb el VCF estava més perquè Bankia no es menjara milionàries quites, usat com a contrapès per a obligar als asiàtics a sufragar fins a l'últim cèntim, enarborant amb ells la bandera d'un tercer que era l'únic que no oferia cap rebaixa en el deute. Curiós, no?

La segona és que molts van acceptar tanta ximpleria, mentides, mitges veritats i altres faules perquè la fi de tot això convergia amb el bé comú de tots, en el bé en definitiva per al VCF. Eixe aspecte no s'ha de perdre de vista; no és que agradaren, ni que no les veren, o vérem. Estaria bé que Salvo tinguera en compte això; Amadeo, som conscients que no es troben dos declaracions teues iguals, si t'hem acceptat tot açò és perquè l'alternativa era la mort, era un rus amb tantes demandes per estafa com mal gust, o un Tico amb bitllets del monopoli, o pitjor encara, la caspa amb els de Newcoval al darrere, i sobretot perquè tu vas presentar a gent solvent i de reconegut prestigi. Per no-res més. Com si fóra poc. Que sàpies que ens vam donar comte tots, no siga que ara, en temps de pau, vages a prendre'ns per bobos.

Ni tampoc és que se'ns haja passat per alt el desastre de temporada passada, els errors i moltes altres coses, com eixes 20 multinacionals que vas anunciar i mai es van veure per ací. Només que a diferència d'altres sabem contextualitzar la realitat, per a comprendre que una vegada obert un procés de venda tota la resta quedava, d'haver existit alguna cosa, en paper banyat. Sort, tens doncs que esclatara la venda, perquè sense ella el llegat que haguera quedat seria terriblement trist.

La resta és literatura infantil. Els que lladren, lladren perquè no van guanyar els seus, els que venien amb amics i promeses de càrrecs i prebendes per a tots, que és com han estat vivint tota la seua vida. Lladren per vergonya, perquè saben que han fet el que van fer altres amb Dalport, donar-li pàbul, publicitat i pista a gent immoral, a enganyadors que només tenien paper de fumar a la butxaca en lloc d'avals i documents reals. Lladren perquè se'ns oblide tot això, perquè no vegem el seu ridícul, mentre ens entretenen amb corts de veu de fa 8 mesos, com si fórem tontos. Per què eixa absurdessa de pretendre colar-nos la bondat d'un fons especulatiu que a més no es va tallar a l'hora d'anunciar que venia amb un afamat liquidador anglès per a fer-se càrrec del projecte 'esportiu'? Per què eixe orgull de no reconèixer que es van equivocar fent-li el joc als russos per pura amistat amb alguns dels seus representants en la terra? Al final l'únic 'honest' en eixe aspecte va ser Rus, qui no va tardar a anunciar que era tot mentida en un intent de salvar la seua imatge.

Lladren per a veure si els cau alguna cosa 'amb el nou', amb lo que omplir-se l'estomac, perquè veuen arribar l'hivern i saben que van quedar amb el cul a l'aire. Dissimulant acordant-se ara de Wanda, que primer els van menysprear, i després, es van oblidar d'ells. Sí, en l'altre costat van fer el mateix, la diferència és que ells van donar suport a un president amb cara, veu, càrrec i currículum que portava a un parell de tipus que ixen en la llista forbes en lloc de la de la interpol. Prompte veurem els pagaments a eixa gent, sinó és que els estem veient ja.

Tampoc anem a oblidar-nos que els 20 punts que va exigir la fundació a l'inversor són una faula, un afront per a qui els va inventar vist el resultat, tot fruit d'aquella por a vendre inicial, fruit d'alguna cosa molt d'ací, que quan et poses a fer alguna cosa ixen 30 volent manar en tot i manar més que tu. Però eren, són, 20 punts il·lusos e irreals, d'un proteccionisme que no existeix en el mercat des de l'alliberament que va capitanejar l'administració Reagan en 1990, i que cap inversor haguera acceptat. En això Meriton ha jugat molt bé les seues bases usant els pufos del VCF com argument per a anar rebaixant exigències i traure un millor tracte per als seus interessos. Això és tan cert com que en ocasions dóna la sensació que més que un propietari, o un inversor, alguns el que volen tenir és un ostatge.

Les contradiccions i les bandades en tot este procés han estat brutals, soles un neci no les veuria, ací tenim al pobre Aurelio, que es va passar mitja vida dient que ell no venia, que ell s'aniria a la seua casa, per a acabar fent-se fotos amb tots els singapurenses que es passen per València a signar contractes i arreplegant finalment un pin no es sap molt bé per què. Perquè no serà per haver portat la nau fins a dur-la a bon port en eixa tempesta cridada '#ventaVCF', veritat? No hi ha millor foto per a definir el que va ocórrer des del primer dia. Al final els terrors i les pors a vendre el club han acabat en insígnies d'or i brillants i en aclamacions.

I també ha acabat la venda, per fi, pel bé de tots, i va acabar en bones mans, si ho va fer en les millors possibles ho dirà el temps, i sobretot, els fets, perquè els wanderos (els quals ho vam ser des del primer minut) seguim amb que el xinès (éste si era xinès) ens agradava més. Igual és que som gent rara. E igual també un dia d'estos ens ho expliquen, lo de Wanda, dic. Seria el comodí de Salvo, 'persidecas' o venien de veritat? Siga com siga es va acabar el temps de la xerrameca i el chauchau i va arribar el de demostrar i fer. Perquè estem farts de paraules (i promeses incomplides) i famolencs de fets, de realitats palpables. Que es lo que toca ara, començar a demostrar i deixar de menejar la llengua.




Pero ojo al comentario que viene abajo, comentario "anónimo", que lo explica de manera menos sutil (lo siento por las mayúsculas).

VOY A CONTARLES UN CUENTO:
HABIA UNA VEZ UN EQUIPO DE FUTBOL QUE DEBIA MAS QUE TENIA.EL 70% DE SUS ACCIONES LAS TENIA EL GOBIERNO AUTONOMICO DE SU COMUNIDAD ,QUE LAS COMPRO CON UN PRESTAMO QUE TAMBIEN DEBIA. TODO SE LO DEBIAN AL MISMO BANCO, QUE MIENTRAS ELLOS LO CONTROLABAN, NO LES EXIGIA EL PAGO DE ESA MONSTRUOSA DEUDA.
PERO EL BANCO CAMBIO DE DUEÑOS Y DEJARON DE CONTROLARLO,CON LO CUAL EMPEZO A EXIGIRLES ESAS DEUDAS.LES DIJO QUE NO LES REFINANCIABA Y QUE DEBIAN PAGARLE. LA UNICA MANERA DE PAGARLE ERA VENDIENDO EL EQUIPO.
NO HABIA NADIE QUE QUISIERA COMPRAR ESE EQUIPO CON ESA DEUDA,CON LO CUAL EL BANCO SE IBA A QUEDAR CON TODO EL PATRIMONIO INMOBILIARIO DE ESE EQUIPO,QUE ERA MUCHO.
HASTA QUE UN DIA EL PRESIDENTE DE ESE EQUIPO SE ENCONTRO CON UN EMPRESARIO ASIATICO MUY RICO Y QUE LE GUSTABA MUCHO EL FUTBOL.
ESTE PRESIDENTE LE DIJO AL BANCO QUE YA TENIA UN COMPRADOR.Y PARA QUE NO FUESE SOLO UNO, LE DIJO A UN EMPRESARIO CHINO, QUE TAMBIEN LE GUSTABA EL FUTBOL,AUNQUE NO TANTO COMO CONSTRUIR CENTROS COMERCIALES,QUE DIJESE QUE EL TAMBIEN LO QUERIA.
EL BANCO, PARA QUE NO TENER QUE HACERLE UNA QUITA MUY GRANDE COMO ESTABA HACIENDO CON TODOS LOS PUFOS QUE LE DEJARON LOS ANTIGUOS DUEÑOS DEL BANCO, DIJO QUE EL TAMBIEN TENIA UN COMPRADOR.
EL GOBIERNO AUTONOMICO, TEMIENDO QUE SE VENDIESE MUY BARATO Y NO LE PAGASEN EL PRESTAMO QUE HIZO PARA COMPRAR LAS ACCIONES ,ENCARGO A ALGUNOS AMIGOS QUE TAMBIEN HICIESEN OFERTAS .UNO BUSCO A UNOS RUSOS DE MORAIRA Y OTRO A UNOS CONOCIDOS QUE VIAJABAN MUCHO A LOS PAISES ARABES.
UN ESTAFADOR QUE AUN ANDABA POR LA CIUDAD PRESENTO OTRA OFERTA ,A VER SI COLABA.
HASTA EL ANTERIOR PRESIDENTE SE INVENTO UNA OFERTA.
EN TOTAL SIETE, ENTONCES EL PROPIETARIO DE LAS ACCIONES EMPEZO A PONER CONDICIONES,MUCHAS CONDICIONES .
PERO COMO LAS MENTIRAS TIENEN LAS PATAS MUY CORTAS ,EL EMPRESARIO ASIATICO,AL QUE LE GUSTABA MUCHO EL FUTBOL ,SE DIO CUENTA QUE EL UNICO INTERESADO DE VERDAD Y DISPUESTO A PAGAR LAS ACCIONES ERA EL .
ENTONCES EMPEZO A QUITAR CONDICIONES ,Y COMO TODOS QUERIAN VENDER ,POR QUE SABIAN QUE ERA LA UNICA SOLUCCION Y QUE EN VERDAD SE DEBIA MAS QUE SE TENIA,SE LAS FUERON QUITANDO.
ASI Y TODO AUN SE COMPROMETIO A PAGAR 90 MILLONES DE EUROS POR UNAS ACCIONES QUE TODOS SABIAN QUE VALIAN : CERO.
LA UNICA VERDAD DE TODO ESTE CUENTO ES QUE AL EMPRESARIO ASIATICO LE GUSTA MUCHO EL FUTBOL,MUCHO!!

Sensacional.Felicidades Spynky soy fan tuyo

Desconectado espinky

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 628
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #37 : diciembre 10, 2014, 20:26:36 pm »

Sensacional.Felicidades Spynky soy fan tuyo

Gracias, pero no lo he escrito yo.

Desconectado toni lambada

  • Forero consagrado de foroche
  • ***
  • Mensajes: 3548
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #38 : diciembre 11, 2014, 11:17:43 am »
Esto lo digo desde el desconocimiento del patrimonio exacto de Lim, pero sabiendo como ha hecho fortuna, tengo mis dudas de que Lim sea propietario al 100% de ninguna empresa (por no ser no lo es ni de Meriton, si no me equivoco), así que no creo que eso sea posible. Además que lo de los autopatrocinios lo mira con lupa la UEFA.

Habrá que ver qué es lo que se hace con este tema, pero yo entiendo que con el nulo escaparate que es la camiseta del VCF (y de otros 16 equipos de primera) hoy por hoy, prefieran esperar, es lógico si realmente se espera crecer deportivamente a corto plazo. Bueno es lógico para todos menos para "periodistas" que dejaban caer que habría patrocinador el día 1 de la era Lim, y que jugaban al ahorcado con los nombre (lástima que el coco no les diese ni para saber contar las letras).

No lo se si Lim puede o no, o si nuestra camiseta tiene nulo escaparate o no, pero si la idea es buscar un patrocinio cuando el equipo crezca y sacar un buen contrato , tambien podrian mirar hacer un contrato a corto plazo de poca duración y que por precio le interesara algun anunciante , al menos sacariamos algo. Esto es lo que no entiendo.

Desconectado Dasaca

  • Forero medio de foroche
  • **
  • Mensajes: 1071
Re:Post sobre la gestión de Meriton al frente del Valencia
« Respuesta #39 : diciembre 11, 2014, 13:25:29 pm »
No lo se si Lim puede o no, o si nuestra camiseta tiene nulo escaparate o no, pero si la idea es buscar un patrocinio cuando el equipo crezca y sacar un buen contrato , tambien podrian mirar hacer un contrato a corto plazo de poca duración y que por precio le interesara algun anunciante , al menos sacariamos algo. Esto es lo que no entiendo.

No creo que si hubiera algún anunciante en esas condiciones, fuera Lim y dijera: "No lo quiero". Es de perogrullo vamos.

 

DRON VALENCIA
GENERACION VHS
ANUNCIOS VHS
SIMPLE PRODUCTIVIDAD
EUROTURISMO
GESTIONE PER TU
FURGOCAR